Matins de boira

L'elegia del despertar
que es continua amb aquest mapa d'ombres
pinzellant cada sistema que m'envolta
no deixa aire net entre el munt de brases.


Em llevo i no avanço,
caiguda exempta de cops i d'hematomes;
l'ambient és tot un núvol de pols discordant
que escalda a foc lentament el meu paisatge.


Rambles amunt, Rambles avall,
entre aquest riu d'immundícia de persones
a qui no importa que la presa feble
pugui assolir el punt crític del no retorn.


No hi ha gestes compassives,
tan sols el deix de la indiferència humana;
no hi ha amor ni rialles despullades,
només resta aquest riu de gent
que des de la dissonància
es convertirà en un degradat de boira
i que algun dia el vent de marinada
allunyarà, indolent, del meu davant.