dissabte, de juliol 13, 2013

La taquicàrdia de l'engany. El karma, el bé i el mal.

Miro sense voler (i dic sense voler perquè la seva intimitat m'ha caigut a les mans i no he sabut com rebutjar-la) i trobo el què no vull trobar. 
L'imperiós afany de desgràcia ja m'ha posseït i ja és massa tard per la valentia. 

Em veig a mi mateixa entre l'absurd de la no-realitat, volent fer córrer una cortina per davant de la finestra de l'evidència.

I aquí comença el pum-pum-pum-pum i la opressió desgraciada al pit, l'angoixa que es desboca acalorada per les meves artèries i no em deixa pensar. El meu cervell no sap manejar-se bé entre tant de soroll intern, em quedo paralitzada mentre els músculs intenten, pesats, desenganxar-se de l'horror.
No hi ha res a fer, quan això passa és que domina el pànic.

I ara què? Ara com es dissimula tot això de cares enfora? Quan per dins la seva intimitat em regira l'estómac i em sembla que m'acabarà convertint en un monstre gegant ple de dents i d'ulls i espines. Com es dissimula la monstruositat de cares enfora?

El què no entenc és perquè m'he posat una veta densa tapant-me la visió, perquè vaja, jo sempre he defensat la mesquineria com una qualitat inherent en l'ésser humà. L'engany, la mentida brava i despiadosa, sense la mínima decència i compassió, sempre ha estat present en la vida diària de tothom. Però jo ara pensava haver trobat la sinceritat absoluta, l'honestedat feta persona. 

Això és perquè sempre esperem a canvi el què donem. Crec que estic pecant de no saber interpretar correctament les idees del karma. En fi, la cortina em pot embolicar els ulls i les dents i les espines durant una estona, suposo. I potser demà ja se m'oblida tot.

diumenge, de gener 06, 2013

La dona en ira


La dona més bella de la contrada ha tret les urpes i es prepara per atacar. S'ha convertit lentament en una bèstia agressiva que xerrica les dents seguint una cadència inesgotable. Li han près el que és seu, la cosa més preuada que ha arribat mai a posseir, i no està disposada a perdre-ho.

Durant tot aquest temps ha anat seleccionant en la seva memòria tot allò relacionat amb l'ètica i la compassió i ho ha fet desaparèixer dels seus circuits d'humanitat. S'ha après al peu de la lletra les tècniques del joc brut mentre ha anat encapsulant tota la bondat que algun dia havia tingut dins seu i l'ha abocada al no-res.

En secret, ha venut la seva ànima al millor postor a canvi de l'arma més mortífera; el seu cos és ara ple d'una energia devastadora. Del nas, de les orelles, dels ulls, del sexe, brolla aquest líquid negre i podrit que és l'essència de la venjança. Li crema la pell en regalimar-li dens per la força de la gravetat, però és insensible al dolor. Ha aconseguit transformar-lo en odi.

I ara que ja està preparada, ha arribat el moment de fer esclatar la guerra. 

Potser destruirà el món.

Benvolguts... busquem refugi.