Jo no volia entendre això com una porta transparent, però tot el què queda entre tu i jo és inevitable.
Només una espurna provoca l'incendi i la fullaraca se'n riu del fred de l'aire.
Els castells s'enderroquen, els reis s'enroquen per protegir-se de les bombes.
No hi ha fortalesa que m'aïlli d'aquesta guspira; pels anys dels anys, pels segles dels segles, tornar al passat és com reviure la nostra lluita perduda.
Les parets gegants tenen aquestes portes febles, aquestes estranyes portes transparents.