Les multiopcions

Em va mirar amb l'interès de la simple conversa, sense cap mena d'intenció d'aprofundir en les paraules, i em va preguntar "per què has escollit estar aquí?".

Tan sols això, res més enllà d'una pregunta educada i senzilla. Però aquesta pregunta encara em ressona per dins.

Triar i remenar, això és una cosa que només podem fer una mínima part dels que ens trobem en aquest món. És una gran sort poder encarar la vela cap a on creiem que el vent bufa més net. Però resulta que no és tan fàcil saber escollir bé. Encara que ens sembli que hem pogut escollir el què volem, que estem aquí i no allà perquè així ho hem decidit, no és del tot veritat. Escollim condicionats pel nostre entorn, per les pròpies percepcions sobre les coses, per les sensacions que ens genera una opció o una altra. I probablement molts cops escollim un camí sense volta enrera que si no és tan perfecte com ens l'havíem imaginat ens porta a pensar que si haguéssim escollit una altra opció tot seria més fantàstic. 

Tot ho mou l'atzar. L'atzar és l'encadenament aleatori de fets condicionants, un després de l'altre i sumats amb els anteriors, que conformen el present, que a la vegada conformarà el futur. 

De petita havia llegit aquells llibres multiopcions, de l'estil "tria la teva història", i des de llavors em va passant pel cap que la vida mateixa és això. Una multiopció infinita incontrolable i amb un destí incert. Bé, amb un final segur, això sí.

Com deia, em va mirar amb l'interès de la simple conversa, "per què has escollit estar aquí?". No sé què li vaig respondre, probablement alguna cosa semblant a "perquè sóc d'aquí i tenia ganes de tornar, perquè crec que és un bon lloc...". La veritat? Ha estat tot qüestió d'atzar.