Jo no volia entendre això com una porta transparent, però tot el què queda entre tu i jo és inevitable.
Només una espurna provoca l'incendi i la fullaraca se'n riu del fred de l'aire.
Els castells s'enderroquen, els reis s'enroquen per protegir-se de les bombes.
No hi ha fortalesa que m'aïlli d'aquesta guspira; pels anys dels anys, pels segles dels segles, tornar al passat és com reviure la nostra lluita perduda.
Les parets gegants tenen aquestes portes febles, aquestes estranyes portes transparents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada