El món petit s'ha fet mandarina
es treu les capes àcides però hi perdura la tendresa
que remou les fulles de la Devesa.
No em crec que tot això es redueixi a llavors de fruita
mentre l'ombra de les teves cames s'allunya
seguint els teus passos esbiaixats sense esma.
On és la sortida del món que abans era rodó
i ara és minúscul?
Resta englobat entre els dos llargs carrers
que es dediquen cada dia a apressar el trànsit
així, sense treva, entre els batecs aleatoris
de la salada i intensa Costa Brava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada